Jazzoguina: jove

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jove. Mostrar tots els missatges

dissabte, 16 de febrer del 2008

JAZZOGUINA 06

AGRAIMENT HOSPITAL GENERAL

Publicat al 9 Nou del Vallès Oriental

De l'iniciativa

El Nadal, són dates entranyables, de joia i il.lusió, plenes de llum i felicitat; dies de gaudir de la família, dels amics, de compartir moments amb aquells a qui estimes; dies màgics pels més petits que veuen com arriben el Tió i el Reis Mags plens de regals; dies en que regals i felicitat, ens diu la tradició, arriben a tothom.

Però les desigualtats, les misèries, les famílies desestructurades i les enfermetats infantils de la societat actual fan que això no sempre sigui possible. Nens sense recursos enconòmics, amb dificultats psíquiques, físiques o socials, veuen com els dies de Nadal no són diferents als anteriors. No els provoquen somriures, no tenen res d’especial. Intentar canviar això, encara que només sigui per uns instants, és responsabilitat de tots.

Jazzoguina, en col.laboració amb l’Ajuntament de Granollers, l’Hospital General i Granollers a Escena, vol posar el seu gra de sorra i us ofereix canviar un especatcle musical i artístic per joguines. Més d’una hora de música de Big Band i mestissatge amb diferents disciplines del món de les arts per la que tan sols us demanem a canvi portar una joguina nova o reciclada en bon estat. Aquestes joguines es donaran a l’Hospital General de Granollers que les repartirà entre els infants amb situacions especials.

Entre tots, tu també, intentarem contribuïr a posar una mica més de felicitat en els seu dia a dia. Entre tots ajudarem a que creguin en el Nadal i en que canviar dinàmiques és possible.

UNA METÀFORA DEL JAZZOGUINA

Aquesta és una historia que com totes les que s’expliquen va passar a uns coneguts.Ara fa cinc anys, a Granollers, va néixer un infant a qui van anomenar Jazzoguina. Era un fill desitjat i sobretot fruit de la voluntat d’uns pares que s’agafaven el repte plens de responsabilitat. Havia arribat l’hora, i el rellotge biològic marcava que necessitaven quelcom més per sentir-se plenament realitzats.Es cert, cadascú tenia la seva feina, les seves obligacions, el seu compte corrent, més o menys ple, els seus amics; però es notaven orfes de quelcom. Notaven la buidor d’un projecte vital amb que transmetre els valors amb els que s’identificaven: amor, tolerància, respecte i sobretot altruisme i solidaritat. Ser pares responia a això i molt més. Cinc minuts d’eixelebrament i com a conseqüència l’embaràs. El dia a dia s’omplia de les pors pròpies del mateix. Les facilitats trobades ràpidament les van diluir. Pres, germans, avís i família els van obrir les portes i els van acompanyar davant dels dubtes, inquietuds i per què no dir-ho angoixes de qui es considera principiant.En l’Hospital de la seva ciutat van trobar la professionalitat que necessitaven per què el part disposes de les garanties precises.

Va arribar el dia, era el moment. Nervis, inquietuds, angoixa, i sobretot la càmera de fotos per immortalitzar l’acte. Tot era apunt. D’aquell moment en depenien el somriure i la felicitat de molts altres. El pare: encarregat de la logística. La mare com sempre amb la part més important: actuar.En breus moments assistirien al resultat de tant d’esforç, treball i sentiments soterrats, no només d’ells, sinó de tots aquells que els havien acompanyat.

Sense adonar-se’n va treure el cap. El primer crit, la primera nota. A partir de llavors una darrera l’altre transformaven el seu patiment en satisfacció. Tot va anar massa ràpid. Tant temps esperant i quina velocitat d’execució. Això si desprès, en veure l’habitació tant plena de gent i el color que donaven el munt de joguines que els havien portat, molta satisfacció per haver-ho compartit amb tants amics.

L’experiència de ser pares va estar tant enriquidora que hi van tornar. Nou mesos més, el part i la suposada rutina de tot plegat. Quina sorpresa quan la màgia del moment el va fer tant diferent. Havia anat tot tant bé...

Al arribar a casa tots junts, el primer ensurt. Les il·lusions seguien renovades de cara al futur, no en tenien prou amb dos fills, i la casa s’intuïa petita per més gent. Però un cop de sort va fer que un amic els deixés una casa nova. Més gran, més còmoda, amb millors instal·lacions. No deixaven de pensar: serà massa, ens ho mereixem?

Però amb el nou part la comprovació de que el temps i la sinceritat creen complicitats i disposaven de més amics que mai. L’amplia casa es va tornar a omplir d’humanitat i joguines.

Si senyor, hi van trobar el gust, i ara ja en van cinc. Els fills han portat amics nous amb qui jugar i compartir. És el que en diuen família nombrosa.

Amb el temps han superat la por que els feia portar fills a un món d’un present tant injust pels més petits.

Són plenament conscients dels greuges que cada dia la societat comet amb ells.

Mil d’imatges de nens i nenes que moren de fam, que són reclutats en guerres estúpides o segrestats per ser utilitzats en múltiples i agònics plaers d’adults.

Coneixen països que no són capaços de signar els mínims drets de la infància o que els ignoren per no ser dels seus.

Saben de societats que els utilitza com si de qualsevol treballador adult es tractés o que miren cap un altre costat quan es moren de malalties que ells superen amb una sola pastilla.

Estan patit per infants del costat de casa que amb això de la crisi han vist com els seus pares han perdut l’aixopluc a mans d’un banc i s’han quedat al carrer.

La faceta de pares els portava a lluitar contra tot això. Però sentien pànic al veure’s superats per la immensitat de la injustícia.

Sense saber com ho van començar a mirar amb uns altres ulls i van decidir empetitir la seva il·lusió.

Un dia com avui, i desprès d’haver parlat amb els seus fills, van agafar les joguines i les van donar totes a entitats que treballen amb nens i nenes en situacions més difícils.

Ara saben que el que han fet, fan i faran no és únic, ni tan sols original. Que no tenen el poder de canviar-ho tot. Però a vegades tanquen els ulls i veuen un munt de somriures innocents, un munt de mirades d’agraïment, una pila d’instants de satisfacció provocats pel seu gest.

Satisfacció com la que un dels seus fills els va donar quan repetia: no canviarem el món però amb moltes accions com aquesta iniciem un camí cap a un futur millor.

Es van posar a plorar. Llàgrimes de felicitat, llàgrimes de tristesa.

Moltes gràcies!

AGRAÏMENTS

Gràcies a : Ajuntament de Granollers, Fundació Hospital Asil de Granollers, Granollers a Escena, Teatre Auditori de Granollers, Restaurant La Gamba, Restaurant Anònims. Al Gerard Nieto (Director Jove Big Band Granollers).Marc Dosiaguas (Director del Cor Femení de Granollers). A la Jove Big Band de Granollers. Al Cor Femení de Granollers.A Èlia Pons, Roger Cucurella, Dani Fernando, Nil Villà, Ferran Cuquet, Judith Silvestre, Marc Gay, Raquel LLorens, Adrià Antolín, Lluís Morillas, Albert Forns, Gerard Massip, Albert Comaleras, Aleix Riera, Toni Fernández, Xavier Anglada, Guillem Callejón Richard Castillo, LLuc Casares, Ivó Oller,Josep Buch, Francesc Vidal, Valentin Koukudev, Àlex González, Eva Camarena, Sílvia Pérez, LLuís Simon, Manuela Conejero. Al Mayo, Alcalde de Granollers. Francesc Sala, Alba Barnusell, Pietat Sanjuan, Carlos Cabanillas Isabel Alcalde, Albert Canet.
Al Rafael Lladó. Al Carles Ribell, La Laura LLamazares, El Vicens Mendez, Tríptic, el IES Celestí Bellera, el Sr. Llorens, l'Anna Garcia Paredes, Anna Pareja,Vicki Remedios. A la Raquel i l'Anna, la Jana, l'Àlex González. A la Big Band del Maresme. A tots i cadascun dels que fan possible Jazzoguina, sobretot tu!
I per acabar una abraçada a la meva filla, la Joana que és qui m'ha obert els ulls a que hi han molts infants que no gaudeixen de la seva sort.

Millorant el seu present millorem el futur de tots

“...Nens i nenes de tot el món sofreixen a causa de la violència, l'explotació i l'abús. Se'ls obliga a participar en combats i a treballar en condicions inacceptables; són víctimes d'abús sexual i castigats amb mètodes violents; han de casar-se prematurament per força; són objecte de tracte amb fins d'explotació laboral; són empresonats o situats, innecessàriament, en centres de detenció o en institucions especials...” Balanç sobre la protecció de la infància.Unicef.2009
Dades esfereïdores:
“...Entre 500 i 1500 milions d’infants són víctimes de tot tipus de violència al món...” Nacions Unides
“...Més de 70 milions de nenes han sofert l’ablació (mutilació dels genitals) al món...” Unicef
“... 150 milions d’infants treballen al món...” Unicef
“..durant aquests tres dies moriran 25.000 infants per malnutrició...” Save The Children. Durant la cimera mundial sobre l’alimentació