Era una prova de foc. S’havia treballat, però el resultat era imprevisible. Qunize infants del programa de l’escola Comboland, eren presents a Jazzoguina. No era el seu millor horari; no era el millor estil musical; no era una activitat de jocs ni moviment; però era una bona oportunitat per adquirir certs valors i coneixements.
A classe s’havien treballat. Fins i tot havíem simulat una sortida a un concert amb les seves característiques actitudinals. Però era tot un repte. Havien d’estar atents i quiets durant més d’una hora. I eren nens
de quatre anys.
Doncs bé, no ens queda més remei que felicitar-los a tots i cadascun d’ells. El seu comportament va ser gairebé impropi de la seva edat. Sota la tutela de la Núria, la seva professora, van gaudir, mirar, i fins i tot moure’s al ritme de la Big Band. Els pares no van haver d’intervenir en cap moment. Fins i tot algun d’ells va fer una becaina. Però va ser l’únic. Al final valorem molt positivament la seva presencia. Van tastar la solidaritat i en van ser partícips.
